Preguntes Freqüents

Presentació

L’Escola Waldorf Steiner El Til·ler som una cooperativa de famílies i mestres que treballem per desenvolupar una escola de pedagogia Waldorf de qualitat, per què és en les diferents etapes educatives que es fonamenta la configuració de la persona en l’edat adulta. 

La nostra escola està constituïda per les etapes d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Està autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i té l’empara de la Fundació per l’Art d’Educar de Rudolf Steiner.

Breu història

Des dels seus inicis, l’escola no ha deixat de créixer gràcies a l’empenta de mestres, famílies, col·laboradors i donants.

  • 1999 – neix l’escola amb un petit grup d’infants d’educació infantil 
  • 2005 – comença l’educació primària 
  • 2015 – s’inicia l’educació secundària 
  • 2019 – comença el batxillerat

La pedagogia Waldorf està basada en el coneixement profund de l’ésser humà des del punt de vista físic, emocional-cognitiu (anímic) i biogràfic (espiritual) de la pròpia persona i vol acompanyar l’infant i el jove en el camí cap a una comprensió del món plena de sentit. 

Creada per Rudolf Steiner a principis del segle XX (Stuttgart, 1919), és un dels moviments educatius més presents en el món. Com a referent de la renovació pedagògica contemporània, estimula l’arrelament en un mateix i en l’entorn cultural. Fa servir l’art i el coneixement com a eines de transformació de la recerca de sentit i propòsit, al mateix temps que desenvolupa la participació social i cultural. 

La pedagogia Waldorf està integrada a la xarxa d’escoles associades a la UNESCO perquè en els seus projectes educatius inclou els ideals democràtics, l’educació en valors, el treball multicultural i la solidaritat entre escoles de molts diversos països.

Els centres educatius Waldorf són escoles del present i per al futur, que es recolzen en el desenvolupament evolutiu de l’infant i el jove, en l’herència cultural mil·lenària i en l’adaptació a les exigències de la vida actual.

El seu ideal pedagògic es fonamenta en tres pilars:

  • El respecte a cada individu en el seu desenvolupament individual
  • El treball en equip del claustre de mestres i professors
  • La col·laboració permanent entre la família i l’escola

La pedagogia Waldorf constitueix una aportació a la renovació pedagògica, avalada per una experiència de més de cent anys. Avui en dia és un referent en molts països i forma una part molt important de la vida educativa i cultural. És el moviment educatiu amb més creixement en el món.

Actualment, hi ha més de 3.000 centres escolars en tots els nivells educatius, en educació especial i centres per a adults de diferents capacitats (comunitats educatives Camphill), en més de 90 països de tots els continents, en zones molt desenvolupades com Europa, Estats Units, Canadà, Austràlia, Japó i Xina, però també en zones menys afavorides com Brasil, Colòmbia, Perú, Argentina, Uganda, l’Índia…

L’accés a aquestes escoles és lliure, ja que s’admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social o religiós. La família es compromet en el procés educatiu dels seus fills, respectant la seva manera de pensar i sentir,

La pedagogia Waldorf s’imparteix  tant en escoles homologades privades, com en escoles públiques (Suècia, Estats Units, Finlàndia, Holanda). A molts països d’Europa i d’altres continents, aquestes escoles estan subvencionades. A Alemanya, totes les escoles Waldorf reben ajuda de l’estat. En el nostre estat, aquesta és una reivindicació que de moment no sembla viable.

A Catalunya, la pedagogia Waldorf va arribar als anys 90 i a dia d’avui hi ha cinc escoles. N’hi ha una d’educació infantil a Barcelona ciutat, tres d’infantil i primària (Premià de Dalt, Vallgorguina, Vic), una de secundària (la Floresta) i una d’infantil, primària, secundària i batxillerat a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Cal afegir set iniciatives de grups de jocs més petits a Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona

Etapes educatives a la nostra escola

Al llarg de les diferents etapes evolutives, l’escola desenvolupa en els infants i joves les seves capacitats i talents innats, de tal manera que quan siguin adults se sentin capaços de tenir iniciativa i buscar solucions creatives als reptes que se’ls presenten, siguin bons col·laboradors en els treballs d’equip i portadors de valors socials en els seus propis entorns.

En aquesta etapa els infants aprenen sobretot per imitació, el joc, l’experimentació a través dels sentits amb la utilització de materials naturals, els contes amb sentit, les activitats manuals i artístiques. En aquests tres anys, les diferents activitats  alimenten la seva fantasia, autoestima i iniciativa, i potencien la seva futura creativitat, memòria, imaginació i capacitat de pensament.

El ritme (diari, setmanal, estacional i anual) permet a l’infant cultivar la respiració dins d’una guia temporal i li dona l’arrelament dins la seva pròpia comunitat. També li proporciona una confiança en el que fa diàriament i en les diferents activitats de la setmana. La celebració de les festes, per exemple, l’ajuda a cultivar les seves forces de voluntat. L’acompanyament del mestre al costat de la família serà de gran importància. Tot això li dona les bases per als posteriors aprenentatges.

Al final de l’educació infantil, el nen se situa bé en el seu cos i cada vegada està més ben situat en les tres dimensions de l’espai i en les seqüències temporals.

Aquesta etapa permet als nens anar descobrint el món. 

El mestre tutor acompanya al grup classe durant tota la primària, des de primer fins a vuitè, per donar més coherència al seu seguiment acadèmic i anímic.

La jornada escolar comença amb la classe principal, que dura dues hores. Aquesta classe inclou una part rítmica d’harmonització del grup i un període en el que es recull el treballat el dia anterior, és dóna la matèria nova i s’elabora el quadern. Els períodes duren unes quatre setmanes on s’aprofundeix una assignatura troncal com: llengua catalana i matemàtiques i assignatures  com: història, geografia, ciències naturals… 

Després d’una estona de pati, hi ha les assignatures de les diferents matèries  que es fan setmanalment al llarg de tot el curs, com llengües estrangeres, tallers de plàstica i forma, música i orquestra, educació física i eurítmia. També hi és present l’horticultura, que té un paper important en relació amb la salut, la nutrició i l’origen dels aliments i la cura d’un mateix.

Un tret distintiu de la nostra metodologia és que s’amplia l’educació primària en dos cursos més: setena i vuitena classe, que corresponen a 1r i 2n d’ESO. Aquest fet és causat per la maduresa psicològica del jove, a qui encara el beneficia el fet de tenir un/a mestre/a tutor/a que el conegui bé. La vuitena classe es considera un curs pont per adaptar-se a la secundària Waldorf, on els professors especialistes tenen un paper molt més important. En aquest moment evolutiu en el que les emocions comencen a aflorar, el treball artístic i els reptes com: la presentació d’un projecte personal, una obra de teatre i una travessa d’uns quants dies, els ajuden a trobar el seu propi lloc personalment i en el grup.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler proposa una secundària holística de 4 anys (que engloba des de 3r d’ESO fins a 2n de batxillerat), on l’alumne no ha d’especialitzar-se tán com habitualmente ja que està en un moment que vitalment no li correspon.

En aquesta etapa els nois i noies es pregunten per què les coses són com són, com s’han construït els aparells i instruments que ha fabricat l’ésser humà, etc. 

L’aula pren noves formes com a porta d’entrada a un coneixement més científic. L’escola és ara l’espai on poden formar els seus propis punts de vista després d’experimentar, observar, arribar a conclusions i descobrir les lleis que hi ha darrere dels fenòmens. 

Durant aquests quatre anys, els alumnes tenen dos tutors que els acompanyen. Però ara l’aprenentatge està en mans dels professors especialistes.

La jornada escolar comença amb dos períodes cada dia i, després de la pausa, els alumnes tenen les assignatures de les diferents matèries que es treballen al llarg de tot el curs, igual que a primària, i alguns tallers a les tardes. 

En aquesta etapa en la qual es disparen les emocions i tot un món de pensaments, la vivència artística té la capacitat de descobrir al jove com es poden transformar la fusta, la pedra i el metall i els recorda que poden transformar la seva realitat tant interna com externa.

Les matemàtiques, les ciències naturals i la tecnologia ajuden a desenvolupar un pensament clar i ordenat. La història, la geografia i la literatura els descobreixen els processos evolutius de la humanitat, com els ideals es posen al servei de grans descobriments i com les revolucions que han canviat el curs de la història humana. 

Al batxillerat, els joves volen entendre les lleis que regeixen el món, buscar l’equilibri, veure com poden actuar en el seu entorn en lloc de deixar-se només influir. Es du a terme una integració de tot allò que s’ha viscut al llarg dels anys anteriors, amb la intenció de crear-ne una imatge global en el jove. 

Durant l’onzena i la dotzena classe, els joves poden escollir un àmbit acadèmic (humanístic-literari o científic-tecnològic o artístic) per aprofundir. Tot i rebre la diversitat de matèries dels diferents àmbits curriculars, durant unes hores setmanals poden ampliar o aprofundir la seva dedicació en la branca que desitgin. De la mateixa manera, en els dos darrers cursos de secundària, els alumnes poden escollir en quina de les arts (eurítmia, música o visual i plàstica) volen aprofundir.

Amb aquests 12 cursos l’escola posa a disposició una proposta educativa holística no sols en el pensar, sinó que també nodreix els espais emocionals de l’alumnat i els capacita en la voluntat perquè siguin adults compromesos.

Una queixa en l’educació actual és la manca d’una digestió adequada dels continguts. D’aquí sorgeix l’avorriment i el fracàs escolar. La nostra educació pretén essencialment desenvolupar les qualitats humanes, i tot l’aprenentatge és un mitjà per aquesta finalitat.

Rudolf Steiner descriu l’infant i el jove en un procés de transformació que es realitza cada set anys en l’aspecte físic, anímic i espiritual. 

Etapa d’infantil

En la seva descripció, R. Steiner mostra com l’infant petit viu en el fer, i d’aquesta manera és far amb el món que l’envolta. En general, és actiu i sempre vol interaccionar amb el seu ambient, imitant el seu entorn. Això ens parla de com actuar amb ell. 

A l’etapa d’infantil, el centre d’atenció interior està en el creixement físic i el destorba tot objectiu cognitiu per una veritable maduresa de tot el seu sistema. És l’època de facilitar-li activitats  i persones dignes d’imitació. Es pot ensenyar modelat, pintura, cançons, una bona parla, unes narracions adequades. Cal que l’escola sigui una extensió de la llar, on es poden dur a terme feines de casa com rentar, escombrar, cuinar, cosir, fer teler, netejar, etc.

En aquestes edats, és important que la fantasia de l’infant es desplegui lliurement a través del joc lliure i les narracions d’alguns contes, amb imatges plenes de saviesa, i que formin part de la seva formació primerenca. En aquesta etapa d’educació infantil, l’abús dels mitjans electrònics no deixen espai a la pròpia imaginació de l’infant.

Aquest període acaba amb el canvi de les dents i altres processos que es produeixen entre els 6 i 7 anys – en alguns casos, abans i en altres més tard-, i ens parlen de la maduresa per als aprenentatges. 

Etapa de primària

Després d’aquest canvi maduratiu, hi ha un canvi en l’activitat cognitiva. Mentre que en els primers anys hi ha un predomini de la capacitat d’imitar, ara l’alumne està més afectat per al món del sentiment i de la representació. És per això que la presentació de les matèries es fa a través de l’art. Això no significa ensenyar art en si mateix, sinó realitzar una aproximació artística a totes les matèries a través del que és imaginatiu, manipulatiu i concret. Cap als 9 o 10 anys, la facultat de la ment de viure imatges li permet a l’alumne fer servir metàfores, fer símils, fer al·legories i expressar paràboles i operacions matemàtiques més complexes. En aquesta etapa el més important és que captin les imatges vives que el portaran cap a una abstracció plena de contingut. 

Etapa de secundària

Als tretze o catorze anys es produeix un altre canvi per l’adolescència, i els joves poden començar a treballar conceptualment, com els adults. En aquesta etapa creix el poder de judici, de la percepció i del pensament. Ara els joves poden buscar les causes, les raons i les explicacions dels fenòmens. Les antigues narracions i mitologies es descobreixen amb una nova actitud que els permet veure l’evolució de la consciència humana que ens ha portat actualment als valors dels drets humans, a unes riques formes literàries i a uns avenços científics plens d’experiències. D’aquesta manera la seva orientació professional s’anirà configurant a través de la presentació d’un projecte personal que durarà tot el darrer curs escolar.

Aspectes pedagògics

L’ensenyament és vivencial i creatiu en totes les matèries: matemàtiques, llengües, zoologia i botànica, història, física i química… i l’art (música, pintura, modelat, fusta, pedra, eurítmia, teatre) té un paper cabdal.

L’aprenentatge es va consolidant a través del fer i de processos de repetició, d’oblit i record i de  reflexió, d’una manera coherent amb cada edat. 

Després, en l’adolescència, l’admiració i la curiositat que senten, quan es cultiva, es transforma en un interès i entusiasme creixent que els acompanyarà tota la vida.

Cada alumne elabora amb molta dedicació els seus propis quaderns, que són el seu material d’estudi. D’aquesta manera, els alumnes creen un bell vincle amb els seus aprenentatges, elaboren el coneixement d’una manera més personal i poden tenir altres materials de consulta en els darrers cursos. Per tant, no hi ha llibres de text. 

A l’escola Waldorf, les matèries es presenten de manera que l’infant i el jove desenvolupin simpatia i entusiasme, és a dir, que la seva empatia i la seva voluntat s’activin i això posi en acció el pensament. Això fa que l’ésser sencer dels alumnes s’impliqui. 

Ensenyar història, geografia o ciències naturals com matèries en si mateixes desenvolupa una mentalitat que només pot acollir les coses d’una manera fragmentària i que destrueix un veritable interès del jove. En canvi, mostrar com les coses estan interrelacionades i com totes les coses tenen a veure amb l’ésser humà ajuda a desenvolupar un sentiment d’unitat i permet estimular l’interès. 

I quan aquest interès està despert, el sentit de l’esforç es porta molt millor. Els alumnes no necessiten una recompensa immediata al que se’ls hi demana i poden aprofundir, trobant un sentit al coneixement.

El que manté l’interès de l’infant i del jove és conèixer com qualsevol cosa té relació amb l’ésser humà i com l’ésser humà està interrelacionat amb totes les coses. Mantenir la imatge d’aquesta connexió  és estimular l’interès i desenvolupar un sentiment d’unitat que l’alumne agraeix, sobretot quan el prepara per a la vida pràctica. Quan l’aprenentatge no és motivador, hem de tenir en compte l’edat de l’alumne i la seva situació personal, hem de buscar la raó  i fer un seguiment més individualitzat per veure si és un alumne amb unes capacitats diferents. En qualsevol cas, caldrà ajudar-lo a descobrir els seus propis talents perquè pugui desplegar-se i florir en la seva qualitat com a persona i dintre del grup classe.

A la nostra escola acollim infants amb algunes necessitats especials, però no podem acollir a infants d’educació especial als que orientem a altres centres.

El nostre objectiu és el desenvolupament integral i harmònic. Quan l’alumne és molt brillant en l’aspecte cognitiu, també necessita un suport del mestre tutor perquè pugui ser veritablement alimentat en les seves necessitats personals.

A la nostra escola tenim una aula d’atenció a la diversitat que dona suport a infantil, primària i secundària: ajuda al mestre tutor i a les famílies en la tasca d’acompanyar a aquests infants i joves en el seu pas per l’escola. Pot ser que, en alguns casos, també els calgui un seguiment extern a través d’algun especialista que pugui atendre aquestes necessitats especials.

Cal destacar que el ritme és un gran mestre en l’educació dels nostres infants i joves. Durant la jornada escolar es van desgranant activitats de concentració i d’expansió que ajuden a fer que el dia, la setmana o l’any tingui un ritme saludable que ajudi els alumnes a respirar tranquils i que no es cansin en acabar la jornada. Així les matèries de més concentració, com matemàtiques, llengua, física… es realitzen a la classe principal i, a les últimes hores del dia, es fan les matèries que són més corporals i expansives, com els tallers i l’educació física. 

Durant tot el curs ens acompanyen les festes del cicle de l’any, que se celebren de forma comunitària i que ajuden als infants a arrelar-se en la pròpia realitat social i en la cultura popular del nostre entorn.

En el món d’avui preval una certa apatia, un sentiment que “res no és important”. En l’educació Waldorf, però, les actituds de reverència i respecte es fomenten conscientment. Els preceptes i les màximes serveixen per a molt poc. La manera de parlar, l’actitud del mestre/a i un bon ritme per a la respiració de la classe és l’important. D’aquesta manera, a través dels anys, es poden proporcionar contes, narracions, anècdotes i explicacions que influencien i creixen amb la personalitat interna de l’infant. Es desenvolupa així en ells un sentiment de justícia moral en el món i poden sentir que una cosa és correcta. A través del ritme, les imatges de les narracions i la recerca d’estratègies de comprensió per a cada infant individual ens portarà a un veritable art de posar límits.   

En el mètode de treball per períodes, els alumnes “aparentment” obliden el que s’ha ensenyat i el que s’ha fet, però les assignatures no s’obliden en el sentit profund. “L’oblit” és, en realitat, una digestió, i el que s’ha oblidat s’acaba integrant com a part de lalumne o del jove. La nostra experiència ens demostra que els temes poden ser ràpidament restaurats en la memòria, i reviure’ls és un exercici beneficiós. 

Cal destacar que les assignatures troncals com la llengua i les matemàtiques també es continuen treballant durant tot el curs en les diferents matèries i en la part rítmica de la classe principal.

A qualsevol escola és molt necessari que hi hagi una bona relació entre el mestre de classe i els seus alumnes. A les escoles Waldorf això és encara més important, si tenim en compte que el mestre tutor de primària acompanya els seus alumnes durant vuit anys. 

El mestre tutor només s’encarrega de les matèries de la classe principal i algunes especialitats. Això li requereix un gran esforç, perquè el que dóna ho ha de fer d’una manera viva i canvia cada curs escolar. 

En els primers anys de primària, els infants tenen un gran afecte per al mestre tutor i sovint treballen més per complaure’l. Però, quan ens acostem a la pubertat, sí que es pot manifestar una disconformitat amb el mestre/a. Això es dóna a qualsevol escola. 

El mestre tutor és una persona dedicada a la seva tasca de mestre i, en els últims cursos de la primària, continua acostant-se al jove amb tant d’interès i comprensió com li és possible. El jove sent aquest fet i respon d’una manera positiva. És important buscar maneres de resoldre les incompatibilitats perquè són una oportunitat de creixement per a les dues parts i donen més recursos per al futur de les persones que les viuen.

Quan un mestre tutor no pot acabar el cicle de 8 anys, la millor solució és trobar un mestre que conegui bé el grup. 

Rudolf Steiner va recomanar que els mestres tutors gaudissin d’un any lliure, per fer altres  tasques, després de complir amb el període de vuit anys. 

A l’etapa de primària, el tema dels deures està organitzat pel mestre tutor i depèn, d’una banda, de l’interès del grup classe per un coneixement i, d’altra banda, que s’hagi acabat la feina de les matèries que s’imparteixen. 

Cap al final de la primària Waldorf, els deures són una bona disciplina per als adolescents quan arriba el temps de fer proves d’autoavaluació.

Cal assenyalar que els deures són una disciplina també per al mestre, que ha d’insistir perquè es facin bé i es treballin les correccions. 

A la nostra metodologia, l’essencial és el seguiment diari o setmanal del mestre a través de les tasques de l’aula, amb una atenció personalitzada, motiu pel qual es fa innecessari qualsevol control escrit. El fet de realitzar exàmens interrompria sovint el programa i destorbaria l’interès per aprendre.

Com en qualsevol escola de Catalunya, a la nostra escola també es realitzen les proves de coneixement que fa el Departament d’Ensenyament a la tercera, sisena i a la desena classe. 

Però a banda d’aquestes proves oficials, a la primària Waldorf, només es comencen a fer proves de control del període rebut en els darrers cursos (setè i vuitè), i sempre s’acompanya d’un procés d’autoavaluació. Aquesta manera de fer es manté durant la secundària i el batxillerat. 

Durant l’educació secundària, les proves de continguts són necessàries per al procés de professionalització i essencials per al desenvolupament futur dels joves.

Com es treballen les diferents assignatures del currículum?

El currículum de l’Escola Waldorf-Steiner és equivalent en continguts al currículum del nostre sistema educatiu. La gran diferència està en la manera d’adquirir aquests continguts. L’experiència mostra que en cada edat el nen desenvolupa  diferents formes d’aprendre del món. El mètode i els continguts de l’ensenyament han de ser coherents amb les necessitats i capacitats de cada edat, després cal adaptar-les a les característiques personals de cada infant.

La pedagogia Waldorf promou que l’educació es dugui a terme com una obra art, en un ambient obert i creador, sense descuidar la importància del ritme de concentració i expansió, i l’adquisició a través d’uns hàbits tractats d’una manera artística. 

El nostre dia a dia dins l’aula ens demostra que l’art permet digerir millor els continguts i també és una manera de practicar diferents tècniques artístiques al llarg dels anys de primària i secundària. 

Tanmateix, l’art ajuda que els continguts siguin més significatius i desenvolupin les forces de voluntat en cada edat, des d’infantil – on es comença a treballar la pintura, el dibuix, l’eurítmia i el modelat-, o durant la primària – on apareixen el dibuix de formes, els treballs manuals i la música-, fins al batxillerat.

Així, per exemple, l’aprenentatge de la lecto-escriptura està presentada de manera artística, amb bonics dibuixos a la pissarra que els infants copiaran a les seves llibretes. En aquests dibuixos plens de qualitat anímica, els alumnes descobreixen les lletres amagades. Un altre exemple és el càlcul, on els diferents signes (de la suma, la resta, la multiplicació, la divisió i l’igual) apareixen en forma de gnoms, que permeten jugar primer amb pedres i després passaran al quadern com operacions. 

Més tard, els quaderns s’il·lustren amb les imatges de les narracions, les mitologies i la història. També és així en els diferents continguts de física i química, de llengües, ciències naturals, etc. 

L’educació musical i plàstica tindrà de totes maneres un paper destacat tan en les matèries com en si mateixes.

A la nostra escola la llengua vehicular és el català. Tenim dues segones llengües que són el castellà i l’anglès i en la secundària s’introdueix l’alemany com a optativa.

L’anglès com a llengua estrangera s’introdueix des de primer de primària. Durant els tres primers cursos, l’aprenentatge és oral a través de jocs, cançons i narracions, aprofitant que la facultat d’imitar de l’infant és molt més gran. S’aprèn el to, la cadència i la melodia de la llengua aconseguint un sentiment cap a ella. A partir dels deu anys, la lectura, l’escriptura i l’estudi de la gramàtica es donaran de manera pautada.

A secundària, l’anglès es treballa a través de la literatura. És, des de l’artifici literari, que es mostra la llengua a l’alumnat, dotant-la de context i evitant una mecanització en el seu aprenentatge. L’oralitat es potencia juntament amb destreses gramaticals o l’escriptura. 

A l’escola Waldorf, les matemàtiques estan dividides en tres etapes. A la primera, que inclou els primers cinc cursos de primària, les matemàtiques es desenvolupen com una activitat vinculada íntimament amb el procés vital de l’alumne i va avançant de l’interior cap a l’exterior, fixant les operacions. A la segona etapa, que engloba des de sisè fins a vuitè, es posa èmfasi en l’aspecte pràctic del currículum, introduint temes d’economia del carrer. Des de novè endavant es produeix la transferència cap a un punt de vista més racional.

Pel que fa a les ciències naturals, tota l’estructura del currículum Waldorf és profundament ecològica. El nostre mètode educatiu, que va del conjunt a les parts, anima als infants a mantenir una àmplia perspectiva en els seus estudis a qualsevol edat i a desenvolupar un pensament qualitatiu.

Al final de la primària, l’ensenyament de la física i la química tenen com a objectiu principal que els alumnes puguin captar el nucli de la ciència i que aquest sigui rellevant per a l’ésser humà i es presenti d’una manera imaginativa, que desperti una relació emocional amb els fenòmens.

L’educació física és una matèria molt interessant per als nostres infants perquè a través de l’activitat corporal s’equilibra la seva activitat més cognitiva. Aquesta matèria es realitza a l’exterior i els dies de pluja a l’interior. 

Al cicle inicial de primària, es comença amb jocs i danses que a poc a poc van evolucionant fins a transformar-se, en els últims cursos de primària (setè i vuitè), en una activitat més esportiva: bàsquet, vòlei, piscina (a les pistes de la UAB). Les activitats com el futbol pertanyen a la vida social externa a l’escola.

La pedagogia Waldorf també aporta una nova gimnàstica, anomenada Bothmer, que ajuda els alumnes a situar-se en l’espai de manera harmònica. 

És una matèria que s’ensenya exclusivament a les escoles Waldorf i que és fonamental al nostre currículum, des d’infantil fins al batxillerat. 

És un art del moviment que involucra a tot l’ésser humà, integrant el moviment corporal amb moviments que surten de l’interior de l’ànima, creant així una relació harmònica entre l’element anímic i espiritual, d’una banda, i el corporal. L’eurítmia pot ser musical (acompanyada amb el piano), a través de la paraula (versos), escènica i terapèutica.

La formació en valors està integrada en totes les situacions socials i en tots els continguts del currículum que es presenten als infants i joves. El mestre té gran llibertat en l’elecció del material narratiu que pot ajudar a la seva classe, inclús pot no ser reconegut com a tal. Molts temes, descripcions i històries poden servir a aquest propòsit. 

A primer i segon de primària trobem els contes dels germans Grimm, les faules i biografies de persones especials que ens permeten mostrar la bondat i la bellesa en totes les coses. 

A partir de la tercera classe, es presenten les diferents mitologies: es comença  amb les narracions de la nostra cultura jueu-cristiana i amb l’antic testament (3a classe), passant per les mitologies nòrdiques (4a classe), índies, perses, mesopotàmiques, egípcies i gregues (5a classe), per acabar amb la mitologia romana (6a classe), on hi ha un conflicte entre les forces del bé i del mal i es desperta el sentiment que el món físic no és el principi i fi de totes les coses.

Més tard, quan apareix la història com a tal, a partir de sisè, ens fixem en el desenvolupament de la consciència pròpiament actual, amb el desenvolupament dels  valors dels drets humans. A més a més, els alumnes coneixen biografies que mostren com l’esperit humà venç els obstacles o com és capaç d’aixecar-se de nou davant l’adversitat.  

A la secundària, apareixen reflexions sobre ells mateixos, acollint històries com la de Perceval, que amb els seus conflictes interns va adquirint coneixement i saviesa; d’aquesta manera, es creen molts paral·lelismes amb el que viuen els joves en aquesta etapa. 

El sentiment religiós cap a la vida no té cap confessió concreta, però sí que el mestre tutor potenciarà un sentit de reverència a les diferents visions d’aquesta realitat espiritual que ens acompanya individualment. En el punt central, hi ha l’ésser humà en la recerca de sentit a través de l’antropologia antroposòfica, per trobar una pertinènça, un propòsit, uns valors i  això es desperta en cadascú en mostrar diferents visions de la divinitat i del món.

Des de l’inici de la nostra cooperativa, la igualtat ha estat un dels eixos de la nostra entitat, tant en l’aspecte competencial, com social i de gènere. Comptem amb mesures per garantir la igualtat de gènere com per exemple, que tothom en les activitats manuals: fa punt, ganxet i cus o escombra i neteja. Tanmateix, l’equip directiu i l’equip d’atenció a la diversitat es fan responsables de donar resposta a qualsevol incidència relacionada amb aquest tema.

L’absència de competició a l’escola, la barreja de diferents estrats socials i l’apreciació de cada infant i jove com un ésser humà únic, que sempre porta un tresor en ell, són eixos transversals del nostre currículum Waldorf. Aquesta educació, com la veu Rudolf Steiner, pretén donar una àmplia comprensió del món i despertar totes les potencialitats de la persona. Es proposa ajudar a l’ésser humà a què trobi el seu lloc en el món d’una manera pràctica. 

Cal destacar que en aquest àmbit hi ha un procés d’aprenentatge que està molt relacionat amb el procés maduratiu de l’infant, i aquest segueix la llei de què en cada individu hi ha  un desenvolupament filogenètic del qual ha estat el creixement de la cultura i la seva història. Per tant, en aquest camp, presentem un camí que varia segons l’edat: el teler a infantil, el càlcul a la primària i a secundària la mecànica, la tecnologia on es veu un ordinador per dins i s’entén el seu mecanisme per  així poder desenvolupar una competència i maduresa per als medis.

L’ús del mòbil està restringit i només es pot fer servir fora de l’escola. Durant la jornada escolar, el mestre tutor el guarda.

A la secundària, els alumnes realitzen diferents pràctiques de treball agrari en una granja (a novè), industrial en empreses (a desè) i de treball social en hospitals, centres de dia o llars d’infants (a dotzè),  que els permeten gaudir d’experiències en diferents sectors i així tenir una millor orientació d’estudis i més tard professional. Aquestes pràctiques també els requereixen complir un seguit de tasques amb les seves forces de voluntat. D’aquesta manera, els joves poden veure com n’és d’important el fer i tot allò que funciona gràcies al seu esforç personal i dedicació.

Durant el batxillerat, els alumnes elaboren un treball de recerca del qual en són elements fonamentals la precisió científica, el redactat, l’expressivitat i la qualitat artística en la presentació en públic. D’aquesta manera, tecnologies, ciències socials, humanitats i activitat artística es plasmen en la realitat social de l’escola com un conjunt. Aquest treball, que dura un curs escolar, els serveix per posar a prova les seves expectatives professionals posteriors.

El dia a dia a l’escola

La jornada escolar comença a les 8,30 h del matí. A l’etapa d’infantil s’acaba a les 13,30 h amb el dinar inclòs. A partir d’aquesta hora fins a les 16,30 h hi ha servei de bona tarda. 

A l’educació primària, a primer i segon, l’horari acaba a les 13,30 h i fins a les 16,30 h hi ha servei de bona tarda amb el dinar. A partir de tercer, l’horari lectiu acaba a les 14,15 h i, a continuació, els alumnes poden quedar-se a dinar i després al servei de bona tarda. A setè i vuitè, els alumnes tenen dues tardes lectives fins a les 16,30 h. 

A l’educació secundària, els alumnes de novè i desè tenen tres tardes lectives fins a les 16,30 h i els alumnes de batxillerat tenen una tarda lectiva a la setmana.

Durant el temps de bona tarda, els alumnes de primària poden realitzar – segons l’edat – diferents activitats extraescolars, com instrument, patinatge, reforços o altres activitats.

A educació infantil, l’infant pot ser acompanyat, si ho necessita, per algun dels progenitors a l’inici de curs. En cada cas el temps d’adaptació serà diferent.

Per millorar la integració, els mestres d’infantil poden visitar a la família a casa seva per ajudar-lo a fer millor el procés d’adaptació.

A l’etapa de primària i secundària els alumnes nous són convidats a participar de les classes durant una setmana – en cas de dubte, poden ser dues setmanes. Això és molt útil pels alumnes i les famílies, per tal de conèixer la classe on hauran d’incorporar-se i l’escola, i també ho és pel mestre tutor i els companys que l’acolliran. 

L’adaptació acostuma a ser molt bona. Perquè realment es produeixi una bona integració, és de vital importància la confiança de la família en els/les mestres i en l’escola.

A vegades, ens trobem que els infants i joves que venen a primària o secundària procedents d’altres escoles poden anar més avançats en algunes matèries i més endarrerits en altres. Alguns també tenen menys recursos per crear i treballar en equip, i menys iniciativa. En realitat, són les dificultats normals d’adaptació per a qualsevol infant o jove que canvia d’escola – inclús quan els nostres alumnes marxen a altres escoles. Normalment a tercer, sisè i desè el currículum Waldorf està en el mateix nivell que el currículum establert en el l’escola pública.

El funcionament de l’escola es basa en una adequada col·laboració entre mestres i famílies, ja que els alumnes són sempre el centre de tota l’activitat.

Tanmateix, tot l’impuls pedagògic que es produeix a l’escola no seria possible sense la implicació de les famílies en el projecte educatiu. La seva participació en les festes i les fires, la seva col·laboració en la gestió del centre, la seva iniciativa en les activitats extraescolars i les diferents comissions és essencial per a un bon desenvolupament de l’escola. 

En l’aspecte pedagògic, a infantil se celebren reunions pedagògiques mensuals, mentre que a primària i secundària són trimestrals. 

A principi i a final de curs, el mestre tutor té una entrevista individual amb cada família i, si fos necessari, també durant el curs quan la família o el mestre ho sol·licita. 

En algun moment de l’escolaritat, es fa una visita a casa, fet que ajuda a la integració de l’infant a l’escola o a la consolidació en la relació amb el mestre tutor.  

Som una cooperativa

L’assemblea de cooperativistes, formada per famílies i mestres, és l’òrgan decisori i cada any dona el mandat al Consell Rector, que està format per representants de les famílies i mestres a parts iguals. Aquest consell administra i gestiona el dia a dia de l’escola durant tres anys, amb activitats d’aprofundiment i de difusió. Què es troben un dia a la setmana. Treballen en col·laboració amb l‘Equip Directiu, format per mestres, que gestiona els requeriments del Departament d’Educació.

La tasca pedagògica és a càrrec de mestres titulats i amb formació en pedagogia Waldorf, normalment. Treballen a les aules i realitzen una tasca de formació per als alumnes i les famílies de l’escola, i també fan difusió de la pedagogia Waldorf a través de conferències, tallers i xerrades per al públic en general. El claustre de mestres es troba setmanalment, els dijous a la tarda.

El claustre de mestres escull els representants de mestres en el Consell Rector i a l’Equip Directiu. Els mestres també s’organitzen en el Cercle Intern, que treballa per desenvolupar la línia pedagògica de l’escola i marcar l’agenda del Claustre de mestres.

Les famílies assessoren i col·laboren en el manteniment de la vida social de l’escola – un espai que vol arribar a ser un centre cultural per a la comunitat i el seu entorn. Les famílies tenen sessions informatives i escullen els seus representants en el Consell Rector. Hi ha també la funció de delegats/des de classe que s’escullen anualment entre les famílies del grup classe que donen suport als mestres d’aula i vetllen pel bon funcionament escolar. 

A l’escola hi ha diferents comissions formades per famílies i mestres, que porten a terme una tasca de suport al Consell Rector i al claustre de mestres. Les seves trobades poden ser setmanals, mensuals o quan hi ha un esdeveniment d’interès, segons es proposi la pròpia comissió. Les actuals comissions són: Coordinació de fires i festes, venda de llibres i biblioteca, venda de segona mà, venda de material didàctic, taller de manualitats, patis i jardins, captació de fons, comissió de beques i comissió econòmica.

Per a qualsevol comunicació amb l’escola, l’adreça de secretària és la següent:
info@escolawaldorf.org 

 

Per treballar en una escola Waldorf, cal la titulació de mestre o professor oficial, i haver fet la formació de mestre Waldorf. El primer pas és conèixer alguna cosa sobre la visió del món del Dr. Steiner, el que ell va anomenar Antroposofia o ciència de l’esperit. Poden ser útils les visites a les jornades de portes obertes o les fires, així com mantenir una conversa amb els mestres. 

Al nostre estat, existeix una formació de dos o tres anys per mestres de primària i secundària, i una d’educació infantil específica.

FORMACIONS:

  • info@formaciowaldorf.com– Formació a Barcelona. Educació de 0-3 i d’educació infantil Waldorf, així com tallers de didàctica de la lecto-escriptura i de les matemàtiques i la geometria.
  • info@formaciowaldorf.org  Formació a Bellaterra. Educació primària i secundària Waldorf 
  • info@centrowaldorf.com – Formació a Madrid. Educació infantil, primària i secundària Waldorf 

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.

C/ Apel·les Mestres, 11, 08193 Bellaterra,
Cerdanyola del Vallès
935 929 795
info@escolawaldorf.org