El jardí d’infància Waldorf és com una gran família on l’aprenentatge està totalment integrat en la quotidianitat, com una extensió de la llar, proporcionant, doncs, seguretat i confiança a l’infant. El joc és el treball fonamental de l’etapa infantil.
Al llarg d’aquests anys, els infants conquereixen l’equilibri i el caminar drets, l’adquisició del llenguatge i l’establiment de la base del pensament cognitiu, si a això li afegim la tasca d’aprendre a relacionar-se, hem de tractar aquests assoliments amb el respecte més profund.
En aquesta etapa, s’aprèn sobretot a través de la imitació i del joc. Els infants absorbeixen l’entorn i digereixen les seves experiències de manera complexa i de manera implícita. Per tant, necessiten un ambient segur, afectuós i estructurat, on les activitats s’esdevenen en un context amb sentit.
El joc és una activitat vital, és la tasca principal de l’infant en el primer septeni, perquè a través seu es cultiven la creativitat, la imaginació i la iniciativa. En el joc, l’infant s’expressa i també aprèn a relacionar-se. Per això la tasca fonamental de l’adult és proporcionar un entorn saludable, imitable, donant temps i espai a l’infant
Els infants noten si els adults són sincers en els seus gestos i paraules. Observen les relacions dels adults i tenen la necessitat de saber que el món és bo. L’Amor en majúscules és l’element absolutament essencial en l’educació d’aquests primers anys.
Treballant conscientment amb el ritme –diari, setmanal i el cicle anual de les estacions i festivitats– i utilitzant la repetició rítmica com a eina pedagògica, el mestre/a promou i cultiva la voluntat amb amor en el nen petit.
“… en l’essència de l’esforç està el ritme, o sia alternació d’acció i repòs. Així el trobem en el moure’s les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les muntanyes; en la disposició de les branques en el tronc i en l’obrir-se de les fulles, en els cristalls de les pedres precioses, i els membres de tot animal; en l’udolar del vent i el de les bèsties, i en el plor de l’home.”
Elogi de la Paraula. Joan Maragall.
Imaginació i imitació.
Es dóna el temps i l’espai per al joc creatiu, es proporcionen joguines “no acabades” i materials naturals diversos que ajuden a desenvolupar la imaginació de l’infant. La imitació és considerada com l’eina fonamental del mestre/a d’educació infantil. Els adults que acompanyen l’infant prenen consciència dels seus gestos perquè mereixin ser imitats.
Entorn càlid.
L’escola d’educació infantil és un espai acollidor, una segona llar per a l’infant. És un espai harmònic que proporciona als infants moments per al joc simbòlic, moments per activitats artístiques i moments per al repòs.
Art, joc i moviment.
En el dia a dia de l’aula, el moviment és primordial. Es narren contes, es fan representacions amb titelles, treballs manuals relacionats amb les diferents estacions de l’any, totes les setmanes es preparen activitats artístiques com pintar amb ceres i aquarel·les, modelat, rotllanes, jocs de dits, etc.
Desenvolupament dels sentits.
Els infants descobreixen el món a través dels seus sentits. Sobretot els sentits bàsics del moviment, tacte, equilibri i vital. L’adult vetlla perquè tinguin uns estímuls adequats pel seu desenvolupament.
Relació amb la natura.
La natura forma part de la vida de l’infant a l’escola. Es fan excursions al bosc setmanals, es té cura del jardí, es planten arbres, s’observen els petits animals…
Donar sentit a tot el que es fa.
La mestra o el mestre, en el seu treball del dia a dia, intenta que totes les activitats que fa amb els infants tinguin sentit en el quotidià (fer el pa, escombrar, rentar la roba…)
Viure els ritmes.
El ritme és un principi educatiu important. La repetició, seguir un mateix ritme diari durant la setmana i durant l’any, celebrar les festes estacionals, permet a l’infant retrobar un ordre i una seguretat necessàries per al seu posterior desenvolupament integral.
En l’etapa d’educació infantil, el grup és de 15 o 20 infants amb una persona com a mestra i una ajudant, que permet una atenció individualitzada, necessària en aquest període de l’estructuració dels bons hàbits. Els infants estan barrejats de tres fins els sis anys, per recrear un ambient de família, on els petits observen amb atenció als grans i els grans ajuden als petits. Aquest compartir enriqueix les experiències del dia a dia i aporta ductilitat en les relacions entre els infants i amb els adults que els acompanyen.