L’infant, després de l’època d’educació infantil, ha de començar a orientar-se en un món més ampli, d’una manera que li permeti anar conformant la seva identitat individual.

Entre els sis o set anys, la memòria s’expandeix i es fa continuada. Sorgeix llavors la relació entre la imatge representada i la recordada. Psicològicament, els tres primers anys d’educació primària constitueixen una unitat que vol garantir per a l’infant un estat i un creixement harmoniós i equilibrat.

A partir dels deu anys, la vida emotiva de l’infant pateix una gran metamorfosi. El sentiment es va objectivant i l’infant es viu a si mateix en estat de soledat. Es torna crític amb el seu entorn immediat, se sent confrontat amb si mateix. Viu en contradicció i oscil·la entre estats anímics oposats, però, sobretot, d’oposició al què l’envolta. Adquireix aleshores una mirada oberta a la naturalesa i a algunes individualitats. És important guiar adequadament la seva íntima necessitat d’admiració a través del coneixement fenomenològic, tant de la natura, com de la història de la humanitat, amb els seus herois.

L’etapa d’Educació Primària ha de permetre anar descobrint el món, de manera que l’admiració i la curiositat pròpies de l’infant es transformin en l’adolescent en interès i entusiasme creixent que perduri tota la vida. La presència del mestre/a que actua com a guia i procura donar exemple és un eix fonamental de tota l’educació Waldorf.

El currículum de Primària a la nostra escola dóna resposta a les necessitats evolutives del nen en cadascun dels cursos escolars i cultiva les seves capacitats a través dels continguts i l’experiència escolar. Aquest currículum està dissenyat pensant en una imatge de l’ésser humà que contempla tant la part cognitiva, com la part emocional i la part volitiva, formant una unitat.

Tots els aprenentatges conceptuals són presentats de manera artística, de manera holística. D’aquesta manera, es dóna prioritat als processos, a la capacitat de transformació i a la comprensió global.

Les matèries més intel·lectuals a primera hora del matí donen pas a d’altres més artístiques després del pati. Així, els períodes de quatre setmanes de matemàtiques, llengua, zoologia, botànica, física, història, entre d’altres, deixen pas als idiomes, la música, l’aquarel·la, l’eurítmia, o als tallers de forma (fang, fusta, pedra i metall) i l’horticultura.

Les narracions són el fil conductor de cada curs escolar. Aquestes acompanyen el desenvolupament interior dels nens i nenes, ja que reflecteixen les seves diferents etapes evolutives. A més, conformen la introducció als alumnes en les diferents èpoques històriques.

“Tot el que l’infant aprèn en els seus anys escolars hauria de poder estendre’s
a la seva vida pràctica”

L’infant, després de l’època d’educació infantil, ha de començar a orientar-se en un món més ampli, d’una manera que li permeti anar conformant la seva identitat individual. Així, al sortir del jardí d’infants, finalitza el període de lliure fantasia que tan càlidament l’envoltava. Direm que l’infant neix a la representació.

Entre els sis o set anys, la memòria s’expandeix i es fa continuada. Sorgeix llavors la relació entre la imatge representada i la recordada. Psicològicament, els tres primers anys d’educació primària constitueixen una unitat que vol garantir per a l’infant un estat i un creixement harmoniós i equilibrat. A partir dels deu anys, la vida emotiva de l’infant pateix una gran metamorfosi. El sentiment es va objectivant i l’infant es viu a si mateix en estat de soledat. Es torna crític amb el seu entorn immediat, se sent confrontat amb si mateix. Viu en contradicció i oscil·la entre estats anímics oposats, però, sobretot, d’oposició al què l’envolta. Adquireix aleshores una mirada oberta a la naturalesa i a algunes individualitats. És important guiar adequadament la seva íntima necessitat d’admiració a través del coneixement fenomenològic, tant de la natura, com de la història de la humanitat, amb els seus herois. L’etapa d’Educació Primària ha de permetre anar descobrint el món, de manera que l’admiració i la curiositat pròpies de l’infant es transformin en l’adolescent en interès i entusiasme creixent que perduri tota la vida. La presència del mestre/a que actua com a guia i procura donar exemple és un eix fonamental de tota l’educació Waldorf.

El currículum de Primària a la nostra escola dóna resposta a les necessitats evolutives del nen en cadascun dels cursos escolars i cultiva les seves capacitats a través dels continguts i l’experiència escolar. Aquest currículum està dissenyat pensant en una imatge de l’ésser humà que contempla tant la part cognitiva, com la part emocional i la part volitiva, formant una unitat.

Tots els aprenentatges conceptuals són presentats de manera artística, de manera holística. D’aquesta manera, es dóna prioritat als processos, a la capacitat de transformació i a la comprensió global. Les matèries més intel·lectuals a primera hora del matí donen pas a d’altres més artístiques després del pati. Així, els períodes de quatre setmanes de matemàtiques, llengua, zoologia, botànica, física, història, entre d’altres, deixen pas als idiomes, la música, l’aquarel·la, l’eurítmia, o als tallers de forma (fang, fusta, pedra i metall) i l’horticultura. Les narracions són el fil conductor de cada curs escolar. Aquestes acompanyen el desenvolupament interior dels nens i nenes, ja que reflecteixen les seves diferents etapes evolutives. A més, conformen la introducció als alumnes en les diferents èpoques històriques.

Els contes de fades i les faules acompanyen l’ànima dels més petits, seguides de les històries del poble hebreu, les sagues dels herois germànics, les llegendes i mites de l’antiga Índia, Pèrsia, Egipte, Grècia, Roma i l’Edat Mitjana que acompanyen als més grans, fins arribar a textos moderns. Un mateix mestre/a acompanya el grup en tots els anys de Primària. Es crea una relació propera, tant amb els nois i noies com amb les seves famílies, que facilita al mestre/a tenir una visió global del seu desenvolupament. El dia a dia a la classe propicia el creixement social dels alumnes que han d’aprendre a apreciar les capacitats de l’altre i a donar-li suport en les seves dificultats, sobretot perquè la seva motivació no va dirigida a ser millor que els altres, sinó a superar-se a si mateix. Els nois i noies s’han de poder preguntar “puc fer això millor la propera vegada?” en lloc de: “puc fer les coses millor que els altres?” Aquesta és una sana motivació que estimula la seva capacitat d’esforç. Tanmateix, es propicia el treball en equip de manera que tots els nens i nenes del grup trobin el seu lloc, siguin quines siguin les seves capacitats. El més important es que copsin i valorin el que són capaços de realitzar junts, i que seria impossible de fer sols.

L'educació Primària

“Volem mostrar als infants el camí cap a una comprensió

del món plena de sentit, i no oferir-los-hi merament simplificacions buides o conceptes que són remots i abstractes.

 El coneixement ha d’alimentar, ha de basar-se

en una relació viva amb el món i sempre dins d’un context.

Les abstraccions estan completes en sí mateixes,

no poden, per tant, créixer i transformar-se en idees vives.”

- Educació Waldorf - Christopher Clouder, Martyn Rawson.

Escola Waldorf-Steiner El Til·ler © 2017