A partir de la caiguda de les dents de llet sabem que les energies utilitzades en el creixement del cos s’alliberen i ja poden utilitzar-se per a l’aprenentatge escolar. L’infant ha de començar a orientar-se en un món més ampli i conformar la seva identitat individual.
En l’etapa de l’educació primària l’infant ja ha assolit la capacitat de representar, una qualitat que apareix en acabar l’etapa de Jardí d’Infants. Els nens en aquest moment pensen a través d’imatges.
Aquesta manera de pensar adquireix el seu punt culminant entre els sis i deu anys i en acostar-se a la pubertat es transforma en el gust per la causalitat dels fenòmens i la capacitat d’operar amb conceptes abstractes. Quan més riques són les imatges internes més capacitat de comprendre el món de les idees.
Rudolf Steiner sempre insistia amb nous punts de vista i arguments en la importància de satisfer la necessitat d’imatges dels nens. Una de les idees bàsiques és que les imatges han d’amarar l’ensenyament dels primers cursos, però no amb estereotips, sinó amb veritables imatges pròpies. Per això és molt més interessant narrar un conte, que veure una pel·lícula sobre aquest conte, on les imatges venen donades de fora.
En aquest procés de conèixer la bellesa de les lletres, dels números, de la història i les ciències el mestre de primària és un element imprescindible. Durant 8 anys (des de 1r fins a 8è o 2n d’ESO) acompanya al nen i a la família en el seu procés d’aprendre. La relació és propera i familiar, un vincle profund que permet acompanyar el desenvolupament de tots els aspectes de l’infant.
En els primers cursos de primària (1r, 2n) els nens i nenes estan encara molt oberts sensorialment.
L’aliment que demanen en aquest moment és saber com és el món exterior d’una manera artística. El gest dels infants en aquest moment és voler anar cap al món, saber com és el món exterior, i la millor aproximació és aquella que s’impregna d’un fer artístic en qualsevol dels àmbits d’aprenentatge. Les millors eines per aprendre són aquelles amarades d’un pensament viu i un fer artístic: plàstic, musical, rítmic, manual, eurítmic… Encara, com a Infantil, la presència de l’adult continua sent fonamental.
En aquests cursos el mestre pot acompanyar proposant activitats que ajudin a donar forma a les seves expressions personals: amb la música, la flauta, narracions, poemes, el dibuix de formes, els diferents treballs manuals. Els nens volen aprendre com es fan les coses, i viure-les des de la seva bellesa. A més han de trobar coses que tinguin sentit.
Aquesta etapa se centra en la lectoescriptura i la introducció a les operacions bàsiques de les matemàtiques. Mitjançant un conte explicat a la pissarra amb dibuixos fet a mà i amb guix pel propi mestre, el nen descobreix i troba cada lletra a l’abecedari i gaudeix de l’experiència de fer reals les lletres. Respecte les matemàtiques, els nanets de sumar, restar, multiplicar i dividir acompanyen a l’infant en el procés natural de compartir i créixer (suma i multiplicació), de minvar i repartir (resta i divisió).
En cursos intermedis (3r, 4t), els infants estan vivint un moment de transició anímica molt especial i alhora són cursos on els nens i nenes estan adquirint eines per obrir-se al món.
En aquest moment de transició, alguns nens poden patir una petita crisi, comencen a prendre consciència de si mateixos i això implica una nova manera de veure el món. Se’ls ha d’acompanyar amb molta estima i paciència, poden sorgir pors que semblaven haver superat i altres de noves. L’acompanyament del adults de referència és molt important. Les forces vitals que havien estat configurant els seus òrgans físics s’han alliberat d’aquesta tasca i van quedant a disposició d’altres capacitats.
És interessant que els nens d’aquest període segueixin creant-se imatges interiors i que es relacionin amb un món exterior real, que el puguin experimentar i sentir que ells tenen la capacitat d’utilitzar i de transformar les coses del seu entorn.
Així a 3r treballen els oficis tradicionals i tenen experiències reals com anar a llaurar, plantar i recollir blat, en un procés de tot un any que reforça el vincle de l’ésser humà amb la natura. A més, fem una construcció per l’escola ideada i pensada per tot el grup classe fent sentir a cada nen la capacitat transformadora de l’home vers el seu entorn. A 4t els infants continuen aquest procés de descoberta del món, acompanyats per narracions dels vikings, un poble valent i fortament unit a la natura. Nous reptes en l’aprenentatge, ritmes i cançons de força, l’estudi viu de la zoologia, la conquesta de dibuixos de formes amb major complexitat.
En el moment evolutiu de 5è i 6è, superada la crisi evolutiva del moment anterior, els infants es troben en un moment de major consciència de sí mateixos. Viuen inicialment un moment d’equilibri individual i grupal que necessita en algun moment trontollar per donar lloc a una major consciència del grup.
Cognitivament, els infants són més capaços d’entendre els fenòmens d’una manera realista i raonada, i per això és el moment adient per començar amb l’observació (botànica, geologia, física..)
És així doncs, que a 5è, la gran aventura a viure són les Olimpíades. L’escola conjuntament amb altres escoles Waldorf de Catalunya i de l’Estat es troben a Empúries per viure l’esperit de treball físic i interior del món grec. El nen es prova a si mateix que es capaç de preparar-se físicament i mentalment per qualsevol tasca que desitgi i posi interès i després de tan esforç viure i sentir la satisfacció d’allò aconseguit.
A 6è, el nen pot començar a sentir les forces de trobar-se amb l’altre, d’establir noves formes de relació i de qüestionar les normes. Per això es treballa de manera intensiva la història de l’Imperi Romà ja que allà aprenen el valor de la llei i dels principis morals que poden portar a dominar el món conegut.
A la nostra escola els cursos de 1r i 2n d’ESO continuen tenint un marcat gest de primària i els reconeixem com els cursos més alts de primària (7è i 8è). Això ve donat pel desenvolupament del nen cap a l’adolescència. Segons el septenni que estan vivint són dos anys importantíssims pel seu desenvolupament físic i anímic. Són cursos delicats per l’alta sensibilitat que es desperta en ells, doncs el despertar social pren una gran rellevància.
És per aquest motiu que, en paral·lel a la incorporació de mestres especialistes de secundària, el mestre de primària que ha acompanyat el seu creixement continua sent una figura bàsica per al preadolescent i permet acompanyar millor la seva incorporació a noves formes de treball pròpies de la secundària sense sentir inseguretat o falta de referències.
En aquesta etapa on els alumnes poden respondre amb capacitat de treball, podem anar sense voler cap a un aprenentatge superficial, potser de recopilació de dades que aviat obliden, o cap a un aprenentatge defensiu en el que només es busca que el món exterior estigui content. Però hi ha també un aprenentatge profund, més competencial, que connecta el propi jo amb la tasca, amb els altres i amb el món. On les experiències són significatives i transformen l’ésser interior. És així que els nois i noies comencen a ser autors del seu propi aprenentatge.
A vuitè, hi ha tres grans projectes de tancament del gest de primària i de relació amb el mestre; és a dir, tasques que van acostant el jove vers el nou gest que neix en el tercer septenni. A vuitè, doncs, es fa el treball profund sobre una biografia per poder veure el camí de vida que ells començaran a recórrer. Es treballa a tots els nivell una obra de teatre que serà presentada a tota la comunitat. Els nois i noies es fan càrrec de tot el muntatge de decorats i fins i tot, creació de vestuari. I finalment, es fa una travessa d’una setmana on el grup, en el caminar i el compartir, pot sentir les pròpies forces físiques i anímiques.
